19 d’octubre 2009

EnGatusArte


un capvespre de divendres a ca'n nav... i video mapping
friday afternoon ..... and video mapping & cats arround

17 d’octubre 2009

ESTIUET DE SAN MIQUEL

eii encara queda pendent sa festa de san miquel... meam si
empram aquest post per fe un poc de pinya....

com veis n'Aina n'Andreu i jo... allargam s'estiu... ummm
meam quan feim una festa a un barco d'aquets...

s'estiu que ve, segur.... un beso a tots


13 d’octubre 2009

Mítica

es que escoltaven ZONA3 allà pel 96 segur que tenen aquesta mítica sintonia dins es cap. Na Briz mos contava quines sessions escoltariem fins ben entrada sa matinada damunt aquest tema d'en Paul Van Dyk.
Propòs acabar sa próxima festa amb aquesta cançó com a homenatge...snif...

Forever Sonia


No se si vos va marcar. A mí moltíssim. Molts de noltros no mos coneixiem encara, però més de dos estavem musicalment connectats sense saber-ho gràcies a ella.
Record vetlar fins les tantes es dissabtes vespre per gravar ses fantàstiques sessions que mos posava a ZONA3.

05 d’octubre 2009

Això ho deu esser! La veu de "The Knife"


Me'n vaig a viure amb aquesta tribu escandinava, embruten envers de fer net, mengen bacallà, carn a la brasa i sobretot toquen sa bateria, que més voleu?

THIS MUST BE IT, Röyksopp amb la veu de Karin Dreijer.

Röyksopp i Robyn



Una actuació per la tele del grup Röyksopp i una tal Robyn. M'encanta aquest tema, una mica garrulo, Na Robyn me va caure en gràcia però crec que no val la pena cercar el que fa ella, la vaig trobar una mica fluixeta.

03 d’octubre 2009

the xx

mi primera vez-post....ughs!

alguns ja els coneixeu, altres no, son the xx, son sweet, son teen, son darkies .... & ella fa zes zopes....cute!!

http://thexx.info/


01 d’octubre 2009

UrbanizArte

TorpeDeArte09 BI-MA City dance collage

TorpeDeArte és una conjunció interestelar d'artistes multidisciplinars i indisciplinats que creuen en el caos Dadaista i en que l'obra només existeix en el moment en que xoca amb el subjecte-espectador. Per això el feim part principal de l'objecte artístic.

Nuestros modelos y “modelas” salen de la calle, como nosotros mismos. Huimos del papel celofán que quieren atribuirnos. Ello encarecería el precio del producto. Nos haría hundirnos en la crisis.
En estos momentos de overbooking de facinerosos y de gente que vive del cuento, nos subimos al carro para decir: ¡Sí! ¡Yo también quiero una
velina! ¡Como Silvio! ¡Bello Silvio!

Queremos dormir en sábanas de blanco satén como Benedicto.

Queremos mangonear, adjudicar, regalar proyectos a dedo a nuestros allegados y colegas. Y pretendemos hacerlo sin corbata a cuadros ni rayas en la camisa
.